PAC1.3 INFORME DE SÍNTESI

Introducció. Re elaborant les relacions CTES.

En el mapa inicial hi ha representats pocs conceptes i poques connexions. Però més enllà de la complexitat, el que és interessant de veure és el canvi o reajust de model mental.
En el primer mapa conceptual l’educació era representada un substrat en el que la societat construïa coneixements a partir de la comunicació. La tecnologia era pensada com a instrument purament operacional. En cap moment es contemplava la idea que la tecnologia canvia la societat.
En el segon mapa s’inclou la tecnologia com a element que produeix efectes en els processos cognitius dels usuaris. El seu ús i aprenentatge modifica, o pot fer-ho, les formes d’aprendre. Aquesta nova perspectiva és deutora tant del material del curs com resultant de les intervencions del debat, per citar només una d’elles, per a mi la més impactant a nivell emocional, com “les màquines poden ajudar”.
L’educació, més que un substrat passa a ser la porta, o la clau d’una porta que permet fer el pas entre societat i ciència”versus”tecnologia ( que en aquest moment ja no soc capaç de separar). Es passa d’una perspectiva més endogàmica entre societat i coneixement, jo depenc de tu com tu de mi, amb el beneplàcit de la tecnologia i en el camp de cultiu de l’educació; a una representació mental personal més complexa i dinàmica , en la que els conceptes claus serien art, intel.ligència i educació. I es clar, quan dic claus ho dic per a mi. De la lectura de D.Jonassen, i sota el paraigües del constructivisme, queda clar que les representacions mentals són pròpies i intransferibles, associades a les construccions prèvies i a les experiències personals. La meva formació de base és artística i tot gira entorn una forma de construir i entendre el món. Forma que ve donada tant pels coneixements propis de la matèria com de les experiències procedimentals de posar aquests en acció.
Respecte les preguntes de l’avaluació final ja no valoraria amb un 10 que els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement, atès que no és pot transmetre, si que és pot aprendre. Com tampoc amb un 5 que el canvi tecnològic determina el canvi social, atès que he re elaborat la idea i crec que el canvi tecnològic determina força el canvi social.

Sobre el increment, la reorganització, la complexitat. Canvi de model mental.
Increment de conceptes és evident. En el procés, més que re elaborar he intentat re situar. No ha estat un increment de conceptes sobre l’estructura d’inici. He intentat fer una reorganització endreçada per colors, per poder analitzar el procés a posteriori. En blau el primer cmap, en groc el segon i en salmó i fletxes verdes l’aportació del debat i la part que és més significativa per mi. Aquesta darrera part connecta tots els conceptes nous amb els antics. Serien els pilars a partir del que faria créixer el mapa de conceptes si el tornés a fer de nou. He intentat no arribar a una complexitat geomètrica en quan a nombre de conceptes i el disseny, busca ser asimètric i tenir un punt orgànic. Aquests aspectes guarden relació amb la idea que tinc de complexitat útil. Una complexitat flexible i fàcilment re elaborable.
Es clar que el procés de treballar amb mapes conceptuals m’ha ajudat a retratar els canvis conceptuals duts a terme per construir un nou model mental. En aquest cas l’eina de cmaptools ha estat d’utilitat en quan a sistema àgil per introduir i reorganitzar conceptes.


Elements de canvi
Sobre el compromís conceptual. Sobre la construcció i confrontació de models. Sobre la comunitat d’aprenentatge

Considero el meu compromís conceptual gran. Per això ha estat difícil fer un canvi conceptual en dos aspectes concrets. No tinc clar haver-lo fet, encara. No obstant ara soc conscient del decalaix entre el que penso i el que realment penso-
El primer, “El coneixement no es pot transmetre”. De fet, la figura del professor com a assistent en el part mayèutic la tinc clara. Però només la tinc clara. Tant a l’avaluació inicial com les intervencions del debat m’han portat a reflexionar que de fet, la teoria està clara però a l’hora de la pràctica no. I això està relacionat amb un model previ que explica que, si m’esforço en ser molt clara i entenedora a les classes, els alumnes aprendran. Malgrat que se que no es pot obligar a ningú a aprendre...Per modificar aquest mapa serà necessari seguir afrontant la realitat del dia a dia com a docent, només amb això ja trontollarà aquesta teoria, sempre i quan no pensi que són els alumnes que es neguen a prendre.
El segon, l’art està renyit amb la tecnologia versus la tecnologia incentiva creacions i actituds més sensibles. Aquí segueixo posicionant-me, sense fer cap canvi, en que els dos són paràmetres independents. Ni un es garantia de l’altre, ni l’altre és condició sine qua non. Aquí, malgrat la comunitat d’aprenentatge, via fòrum, ha estat negociant la construcció del significat, no he aconseguit incorporar com a meu cap dels arguments,

 
El canvi conceptual...paper del professor en aquest procés
Jo era una excel•lent alumna de batxillerat. A la universitat vaig seguir igual fins que em vaig topar amb un professor que em va dir que el meu treball de materials per l’escultura del segle XX no aportava res. És tractava d’una simple recopilació. Una de les preguntes que em va convidar a fer-me...” els materials nous generen noves formes o la societat necessita noves formes i cerca els materials?”. Fa més de vint anys i encara recordo el moment. M’estava posant en dubte tot el procés de treball de la meva escolarització, que d’altra banda havia ultimat amb resultats molt bons. Què volia dir aprendre? Vaig començar a fer-me preguntes per trobar noves formes de pensar. I vaig aprendre a transferir el procés a altres camps, per exemple el de la creació artística. Els procediments van passar a ser molt més reflexius, gairebé era més important el camí que el resultat. Vaig passar de ser una consumidora de models mentals a ser una constructora de models mentals. De la uniformitat del pensament a la diversitat.
Aquest canvi conceptual va fer referència a què volia dir aprendre, i es va ossificar en diferents àrees i experiències de la vida en forma de metodologia.

En la meva experiència personal va ser necessari trobar la persona ( i de professors n’havia tingut un munt) que fos capaç de fer trontollar les creences prèvies d’alt nivell de compromís conceptual. No era que el coneixement estigués dins meu sinó que el professor va encertar el canal correcte en el moment oportú per fer-me mirar en altres direccions. Ens preocupem molt de les eines de modelatge però el camí del canvi conceptual, la construcció de nous models, necessita tant d’eines de creació de models com de persones competents per fer un acompanyament en el procés de canvi.

Si forméssim educadors competents en la construcció de models mentals i capaços de fer un acompanyament i provocar canvis cognitius, aleshores els nostres estudiants aprendrien a aprendre.

Conclusions

Els mapes conceptuals són de gran utilitat per revisar les representacions mentals. Només essent conscients d’aquestes, i posant-les en dubte, poden arribar a fer canvis conceptuals. Són necessaris tan les eines computacionals, lògiques,...com les persones per dur a terme aquest procés de canvi. Aquestes persones seran l’educador que trobarà el moment i les eines per treballar, i la comunitat d’aprenentatge que negociarà el coneixement.
A casa tinc un nadó de deu mesos i és una màquina de crear models i revisar-los constantment, malgrat no els pot comunicar sovint els negocia amb le medi directament. La meva petitona no és una excepció, tots fan igual. Em pregunto quina mena de paràsit els porta de ser investigadors a reproductors consumidors de models mentals