PAC1.3. Informe de síntesi i autoavaluació
Es important saber en quin paradigma ens situem, socio o tecno determinista. En funció d’aquest les relacions enter C-T-S-E variaran molt. L’aproximació a l’estudi de les relacions entre elles des de diferents disciplines també ens donarà perspectives diferents.
En cada cas és possible construir un corpus extem, radical i coherent amb algun tipus de finalitat, seran els diferents paradigmes. Però socio o tecno determinista són els extrems d’una escala. La realitat necessita d’aproximacions més mixtes per ser inventada i explicada.
Les TIC a l’aula haurien de tenir caràcter de quotidianitat, al igual que treballem amb diccionaris, llibres de consulta i material divers, a les aules hauríem de disposar de TE. Però pel fet de disposar-ne ja no queda garantit fer-ne un us eficaç. Cal professors formats tant en les eines TIC com en quin sentit s’atribueix a les TIC dins les unitats de programació.
En cap cas ens podem deixar arrossegar per la facilitat i potència seductora del mitjà, oblidant els objectius que ens proposem; igual que a l’hora de programar pensem quins objectius volem avaluar i, a partir d’aquests, dissenyem els mitjans per assolir-los. Els nostres preconceptes previs de què vol dir ensenyar i aprendre tenyiran el ús que pensem fer de les TE a l’aula.
La sensibilitat no transcendeix l’eina que emprem, tan sensible és pot ser amb la veu com amb el cos, la imatge, amb un pinzell, amb un ordinador , cuinant....Però per ser capaç d’emetre un missatge o produir un “fet” sensible” cal conèixer, ser educat en, els fonaments del camp en el que ens movem ( imatge, so, gest, olfacte), a part de dominar dels intringulis de l’eina que emprem. I la sensibilitat com a receptor de la sensibilitat també requereix de ser educada, no és suficient amb estar exposat a produccions sensibles.
Seria curiós revisar el currículum i esbrinar quina relació entre C-T-E-S proposa. A priori sembla un nou calaix de sastre farcit de paraules boniques que donen cabuda a les interpretacions més dispars.
Per mi, la societat genera situacions demanda que la ciència i la tecnologia solucionen alhora que re situen la societat en un punt diferent on es generen noves situacions de demanda. L’educació és el planter on creixen els usuaris i usats de la ciència i la tecnologia. I la ciència i la tecnologia les imagino com una gerra d’aigua i l’aigua, a voltes la primera és la gerra i a voltes ho és la segona.
Al llarg del procés de treball ha estat complicat anar incorporant tantes fonts, especialment les del debat, en un sol mapa de conceptes. La complexitat i brancatge del tema m’ha obligat molt a reduïr acabant per simplificar en excès.
M’he distribuït irregularment el temps de treball, fent molta feina al començament i al final. Un treball més esmicolat hagués esta més productiu, però...he disposat del temps que tenia.
La part més positiva és que el mapa resultant té caràcter de fotografia temporal i està pensat per crèixer a posteriori, d’això n’estic satisfeta atès que representa el què penso del coneixement, en construcció.
